Les proves d’accés a la universitat (PAU) o selectivitat són les primeres proves de caire autonòmic que permeten a estudiants, professors i universitats de saber quin és el seu nivell de coneixements de cadascuna de les matèries examinades o bé de conèixer si el model d’ensenyament dels instituts assoleix els paràmetres considerats bàsics per accedir a la universitat.
Les notes que obtinguin els hi farà una mitjana ponderada amb les notes dels estudis cursats anteriorment que els hi permetrà de saber si poden accedir a la carrera o grau desitjat en funció de les seves preferències i de la nota de tall de cadascun dels graus universitaris.
Però com es calcula realment aquesta nota de tall?.
El sistema sembla ben senzill: cadascun dels graus universitaris de les diferents universitats té assignat un nombre de places màxim i mínim que han de cobrir; en funció de la demanda d’estudiants que volen cursar un grau en una universitat el sistema el que fa és ordenar les seves notes, ponderades, de més a menys fins a arribar a cobrir totes les places assignades, sent la nota del darrer estudiant matriculat la que marcarà la nota de tall mínima per al proper curs acadèmic.
D’aquesta manera ens trobem amb grans disparitats en les notes de tall per accedir als mateixos estudis en funció de la demanda que tenen cadascuna de les universitats.
La manera com el nostre sistema educatiu selecciona els estudiants per a accedir a la universitat fa que en el cas dels estudiants que cursen batxillerat per a accedir a la universitat es passin gairebé tot el segon curs mirant cap a la selectivitat deixant de banda altres aspectes del món educatiu com podrien ser els debats dels continguts del curs entre estudiants i professors o la discussió d’alguna temàtica a classe, o la participació en la societat, a través de l’activitat esportiva, la participació en associacions…, prioritzant que els estudiants memoritzin continguts sense cap altre objectiu que bolcar-los en un full d’examen seguint uns criteris homogenis per tal de poder acomplir el seu somni d’accedir a la universitat, sense importar si realment aquests coneixements bàsics per al futur universitari i personal dels estudiants ha estat correctament adquirit.
Així el que s’aconsegueix és que els estudiants aprenguin que l’important no són els coneixements, el debat, l’intercanvi d’opinions, l’ajuda entre companys, el treball en equip… sinó reproduir el que ja està establert el més fidedignament possible demostrant la seva capacitat de resistència i de competitivitat, minvant així la seva capacitat d’innovació.
|
||
|
2018 – Club Còrtum