Des que va tenir lloc la moció de censura contra Mariano Rajoy, amb la posterior presa de possessió del president Pedro Sánchez i el nomenament del nou govern socialista, em vaig fer un tip de llegir als mitjans tot tipus d’improperis i adjectius pejoratius per referir-se al nou executiu: “Frankenstein”, “terrorífic”, “improvisat”, “maldestre”… Tanmateix, va haver-hi un adjectiu vist a xarxes socials que em va cridar l’atenció per damunt dels altres: “Aquest govern serà una patata”.
En llegir-lo, em van venir al cap de seguida els meus anys d’estudiant d’Història quan, durant una classe sobre els orígens de la Primera Revolució Industrial, una professora va esmentar la importància que precisament havia tingut aquest tubercle en la seva consecució. Resulta que abans d’invents tan importants com la màquina de vapor o els telers mecànics, abans fins i tot de les acumulacions de capital necessàries per finançar els primers ginys industrials, va tenir lloc un fenomen insospitat: la ‘Revolució de la Patata’.
Importada pels espanyols des d’Amèrica cap a Europa durant el segle XVI i inicialment menystinguda, el cultiu de la patata va anar difonent-se lentament pel Vell Món com aliment per a les classes humils. El seu conreu era fàcil arreu ja que s’adaptava a tot tipus de sòls i de climatologies i, amb els anys, la seva popularitat es va anar estenent.
Va ser així fins al punt que, arribats al segle XVIII, la patata ja era molt consumida a llocs com les Illes Britàniques i suplia les caresties que, periòdicament, produïa el cultiu de cereals com el blat i que havien estat des de sempre la base alimentària d‘Occident. El final d’aquest cicle de fams gràcies a la revolució de la patata, amb la consegüent reducció de la mortalitat, va ser el primer origen d’un creixement de la població anglesa que resultaria fonamental per abastir de mà d’obra les primeres fases de la Revolució Industrial.
Crec que, de tant en tant, pot ser d’utilitat recordar lliçons històriques com aquesta: reivindiquem la rellevància de la patata i el mal ús que es fa del seu nom per menystenir d’altres coses com, per exemple, governs recentment nascuts.
Jordi Inglada
Historiador i documentalista
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org