En una setmana, des de divendres passat, hem viscut tan ràpid –des del punt de vista polític- que ens falta temps per pensar. Les sensacions s’acumulen i les ganes d’accelerar el temps per veure els primers resultats d’aquest canvi d’aires no es poden frenar. (Aquesta sensació d’haver-se tret la faixa és bastant agradable.)
Hi ha pressa per tot arreu. La prova és que des de que la moció de censura tira endavant comencen a sortir sol·licituds al nou govern. Missives, siguin per escrit, orals, amb manifestacions al carrer o amb forma de declaració política, que urgeixen als nous governants a l’adopció de mesures que es consideren imprescindibles per cada un dels col·lectius que fa la seva demanda.
I són moltes i variades les peticions. Són molts i diferents els sectors, àmbits i col·lectius que han estat oblidats en èpoques recents i que necessiten quelcom més que paraules, més que gestos. Aquest primer d’un Govern amb amplia presència de dones ja és una declaració d’intencions en tota regla.
Qui marcarà les prioritats? Es al Govern a qui li correspon, aquí no hi ha discussió. Però les decisions encaminades a donar resposta a les demandes, si no totes si a les que es considerin prioritàries, necessitaran del suport parlamentari per tirar endavant.
Les presses estaran també entre els grups que han propiciat el canvi d’inquilí a La Moncloa? Participaran en fer possibles les polítiques necessàries amb el seu suport parlamentari?
Els col·lectius que avui reclamen solucions a qüestions enquistades, tapades o rebutjades, entendran que les presses no sempre són bones conselleres i tindran una mica de paciència?
Mercè Beltràn
Periodista
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org