L’any 2005, vaig tenir notícies de l’estudi d’Ignacio Buqueras, empresari i president de la Comissió Nacional de l’Associació per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (Arhoe). Els autors estaven convençuts que amb la racionalització dels horaris augmentaria la productivitat de les empreses i ho justificaven així:
A Espanya es fan més hores que en altres països europeus i la productivitat és menor. El presentisme no és garantia de res.
A molts països, la pausa del migdia són entre 30-60 minuts amb un dinar suau. A Espanya, dues hores i amb un dinar més copiós.
A Europa, entre les cinc i les sis es torna cap a casa. A Espanya, a aquella hora, es torna a la feina. Arribar d’hora a casa permet conciliar la vida familiar i laboral i poder fer activitats socials.
Molts treballadors no estan contents amb el seu horari. I no parlem de la influència negativa dels horaris extensius en la salut ni de la influència negativa en el descans nocturn…
Segons alguns estudis, la jornada intensiva augmenta la productivitat un 6,5%. Una altra mesura a adoptar podria ser la jornada flexible o el treball per objectius… En les empreses que faciliten la conciliació, la productivitat augmenta un 19%. Els treballadors estan més contents i, si això va acompanyat de sous justos, encara més.
Més d’una dècada després el balanç és: les botigues de Catalunya no tancaran més enllà de les 9 de la nit. Tot plegat, és molt del juràssic.
Maite Moreno
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum