Pensions? És clar. Violència masclista? Segur. Educació pública? Només faltaria! Llistes d’espera a la sanitat? Home! Atur, treballadors “pobres”? És intolerable… Sortim al carrer! I així fins a l’horitzó. Un horitzó on la boira mediàtica i la mandra visual ens dificulten veure la nova edat mitjana a la qual ens estan abocant.
I pregunto: I per una justícia igual per a tothom, sortiries al carrer? Els llavis, inferior sobre el superior, indiquen dubte. Pregunto per un sistema federal? Millor ho deixo per un altre dia. I per la Constitució? Mirades desviades, encongiment d’espatlles. És complicat. Ben pocs l’han llegida. No hi ha la percepció que ella, concretament, ens afecti massa. I no és veritat. Una Constitució és l’eix on pivoten els poders del poble i el del govern. Fins ara aquest porta la iniciativa, retallant arreu i arran, mentre aquell crida un dia i per una causa puntual.
Tornem a la interminable llista de l’inici. De què parlem? De poder. De l’excés de poder d’una oligarquia que utilitza el govern, i en certa mesura el Parlament, per escanyar les capacitats de la ciutadania, que veu, indefensa, com se li van reduint progressivament els seus drets. I en àrees molt diverses, algunes a penes perceptibles però d’efecte demolidor. Pot tenir aquesta amplitud i varietat de la regressió, una contrapartida de les mateixes característiques?, una veritable confluència de moviments que revertissin les relacions de poder, avui tan decantades cap a la dreta més rància? Podem pensar que qui reclama llistes més curtes a la sanitat s’agafi del bracet de qui no arriba a final de mes malgrat treballar, o del pensionista que no pot pagar la calefacció?
Al meu llibre Confluyendo[1], feia la distinció entre tres tipus de reivindicacions: les de reacció (les que ens afecten directament i ens fan sortir al carrer, com les d’aquests dies), les de procés (les que de complir-se ens portarien a una situació més justa, com la justícia o la fiscalitat), i les marc (que les engloben totes, com pot ser la Constitució, que podria incloure la seva variant federalista). Les analitzo i miro les coincidències als programes de partits i col·lectius socials, però també reflexiono sobre la relació que les uneix. No es pot aconseguir un sistema de pensions digne (reacció a una injustícia) sense una fiscalitat més justa (procés necessari, encara que mai s’omplirien les places reclamant un procés recaptador més equànime), però aquesta no es pot establir sense una justícia menys comprensiva amb els poderosos, i tot això, no agafarà cos si no s’acull sota el marc una Constitució que ho garanteixi i ho faci complir.
Sí, algun dia caldrà que qui reclama els drets de la dona vagi a la manifestació dels pensionistes, i que qui vol un ensenyament públic de qualitat s’agafi del braç de qui vol un medi ambient més net. Perquè tot està lligat, tot és qüestió de relacions de poder (en el que a cada bugada perdem un llençol) i tot és part d’una onada, d’un tsunami neoliberal que només podrem aturar junts, amb una cohesió equivalent a la que tenen les oligarquies.
Serà anant junts quan adquiriran veritable relleu aquelles reivindicacions que no són mediàtiques però sí imprescindibles (com una actualització honesta de la Constitució), que no omplen places però afecten tota la ciutadania. De la seva revisió se’n parla cada cop més, però seria summament perillós afrontar-la sense un mínim de cohesió entre els que volem un món millor, més just i solidari i per a tothom. Un debat parcial, pobre i esbiaixat, condicionat per partits lampedusians, pot tenir efectes devastadors. Cal difondre la idea de la globalitat de les reivindicacions, que impliquen necessàriament una visió renovadora i comprensiva de la nostra Carta Magna.
Us convido a visitar la web https://reivindica.com/principal-reivindicaciones/, per a més detall. Gràcies.
[1] 1 Confluyendo. –¿De qué hablamos cuando hablamos de confluencia?. Llibres a mida. Barcelona, 2015. Que es pot baixar gratuïtament a: https://www.reivindica.com/confluyendo/
Antoni Cisteró Enginyer Químic, llicenciat en filosofia, diplomat en sociologia i escriptor.