Mentre esperem que passin els 100 dies, i deixant de banda altres consideracions, hi ha temes pendents que han afectat els últims governs de la Generalitat que mereixerien una rectificació. Penso en els joves menors no acompanyats.
Encara que sembli increïble, els menors no acompanyats tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) passen a ser extutelats quan fan divuit anys. Un pas incongruent i ple de complicacions.
Sembla que el trànsit hauria de ser senzill, però la quantitat de joves tutelats i els escurats cabals públics fan que alguns passin l’espera al carrer, uns dies o mesos… Davant d’aquesta realitat, molts municipis han posat en marxa associacions sense ànim de lucre per treure del carrer aquests joves extutelats, complementant el servei de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET) unitat depenent de (DGAIA).
El problema, des de fa anys, és la transferència dels centres públics al sector privat, que es menja massa recursos. No confondre amb les associacions sense ànim de lucre. Aquesta no és l’única incongruència, n’hi ha de més gruixudes, denunciades des de fa temps pels treballadors dels centres i pels sindicats. Les xifres són elevades: a Barcelona, el 2017, prop de 1500, però…
La DGAIA paga per cada noi tutelat una quantitat elevada de diners que, segurament, gestionada amb altres criteris, donaria per atendre a tots els joves. Les entitats amb ànim de lucre no haurien de formar part de la solució. Rectificar és de savis: cal escoltar les propostes de les associacions, dels treballadors i dels sindicats… Entre tots trobarien l’eficàcia i l’eficiència en benefici dels joves, en benefici de la justícia social…
Maite Moreno
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum
Aquesta nit a SENSE FICCIÓ parlaren dels centres de menors. A les 22.05.