L’anunci és que estem molt a prop d’una nova bombolla immobiliària. Els preus de l’habitatge, nou i de segona mà, no paren de pujar. No només es tracta de la compra, també del lloguer. Els més optimistes, en un esforç de treure llenya del foc, diuen que només és tracta d’una ràpida recuperació. Altres veus alerten que la compra massiva d’immobles per part de fons d’inversió empenyen els preus a l’alça. Experts té aquest mercat que a tots ens afecta per esbrinar bé on som i a on anem.
Gairebé de manera paral·lela ens expliquen que quasi 90.000 persones grans, majors de 65 anys, viuen soles. En el cas de Barcelona, això és especialment rellevant en barris com Montbau, el Congrés i els Indians i el Turó de la Peira, entre d’altres. La majoria de persones grans que viuen soles són dones.
Un dels principals problemes en què es troben les persones grans és l’enorme dificultat per fer front a unes despeses fixes com l’habitatge o subministraments.
Les dues noticies juntes fan una realitat poc estimulant i més si pensem que les possibilitats que té la gent gran de millorar la seva situació econòmica és més aviat nul·la. Habitatge i vellesa és un binomi difícil de compaginar si els recursos són escassos.
Fóra bo que des de l’àmbit públic és fes una bona reflexió al respecte per intentar buscar fórmules que ajudessin a fer més fàcil la vida d’un col·lectiu molt important de les nostres ciutats. La gent gran, si no ens morim abans tots hi arribarem, es mereix tenir una vellesa còmoda i agradable, més enllà de les bombolles.
Mercè Beltràn
Periodista