“Matrix te posee. Tú te crees dueño de tu vida, de tus acciones, de todas esas pequeñas o grandes cosas que haces cada día, pero… ¿Cómo podrías demostrar que todo esto no es una ilusión? ¿Nunca has tenido un sueño que pareciera muy real? ¿Cómo sabrías entonces diferenciar sueño de realidad? El hacer creer que se vive una existencia normal es un poder muy grande, una forma de control terrible.”
Morfeo. Matrix
Començo a pensar que vivim a Matrix, aquell món paral·lel que, a cavall del canvi de segle, ens esglaiava que pogués ser real algun dia. Ens esglaiava, ens abduïa i ens produïa claustrofòbia persecutòria.
Tinc la sensació que a Catalunya hi ha qui viu en un món paral·lel fet de somnis delirants. Un món de telegovern de ciència ficció en el qual dos polítics són protagonistes indiscutibles. Rajoy i Puigdemont.
Rajoy fa rodes de premsa a través de plasma, no sigui que tingués humanoides inquiets davant que li poguéssin fer preguntes incòmodes per a ell. I Puigdemont fa mesos que pretén telegovernar a distancia, via Skype y telecomandament. La telepolítica a distància ens ha envaït. I en aquest context, qui se sent capaç de desxifrar aquest món de surrealismes inconnexos?
Rajoy i Puigdemont. Puigdemont i Rajoy. Ai, les dretes, que s’assemblen més del que voldrien.
“Esta es tu última oportunidad. Después de esto, no hay vuelta atrás. Toma la píldora azul: el cuento termina, despiertas en tu cama y creerás lo que quieras creer. Toma la píldora roja: permaneces en el País de las Maravillas y te mostraré qué tan profundo llega la madriguera. Recuerda, todo lo que estoy ofreciendo es la verdad, nada más.”
Morfeo. Matrix
|
||
|