Tinc una amiga amb qui un cop al mes quedem per dinar. Sempre es mostra tranquil·la, però últimament la veig més alterada. Quan ens veiem ens fem dos petons i li pregunto: «Com estàs?». I ara, em respon: «Esperant». Ha substituït el «Bé. I tu?» per «Esperant».
El primer cop, vaig pensar que esperava que la Renda Garantia de Ciutadania (RGC) anés més de pressa —de 61.000, se n’han concedit 1.000, n’hi ha 4.000 pendents, 14.000 rebutjades i van fent a poc a poc… Una vergonya!
El segon cop tampoc vaig demanar-li què esperava. Vaig suposar que estava en la llista d’espera d’algun hospital per visitar-se amb algun especialista.
La tercera vegada que em va dir «Esperant», vaig pensar que potser esperava notícies del cas Urdangarin que va recórrer la sentència i espera en plena llibertat, no com d’altres. Potser, el recurs s’ha traspaperat, coses més rares hem vist en els últims temps…
I va haver-hi una quarta vegada —dubtava si fer la pregunta i sospitava que ella l’esperava—. Aquest cop vaig pensar que potser esperava alguna, no totes, alguna… resolució judicial de la família Pujol. Han caigut tant en desgràcia que ni els jutges hi pensen. Bé potser un ara, ja veurem…
La cinquena vegada, mateixa pregunta, mateixa resposta. Aquesta vegada no dinàvem soles. Vaig pensar que potser era una afectada per les 56.000 sentències penals pendents d’aplicació. Però li vaig preguntar. I abans que em contestés va arribar una altra amiga, i una altra, i vaig comprovar que totes esperaven. M’hi vaig afegir. Ara quan algú em pregunta com estic, responc «Esperant», com tothom, com molts…
Maite Moreno
Escriptora
Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum