-Cuando uso una palabra –dijo Humpty Dumpty–, ésta quiere decir lo que quiero que diga, ni más ni menos.
–La pregunta es –insistió Alicia– si se puede hacer que las palabras puedan decir tantas cosas diferentes.
–La pregunta –dijo Humpty Dumpty–, es saber quién es el que manda… eso es todo.
Lewis Carroll, Alicia en el país de las maravillas
Vivim temps d’una perversió lingüística realment perillosa. Mots com feixisme, fatxa, terrorista, demòcrata, llibertat, llibertat d’expressió i tants d’altres estan adquirint significats que res tenen a veure amb el seu origen, ni etimològic ni històric. I els estan adquirint en boca de representants polítics dels dos nacionalismes extrems enfrontats.
És una irresponsabilitat. Una irresponsabilitat de l’alçada d’un campanar perquè aquesta manipulació es produeix per assenyalar, i acusar, el que pensa diferent; per degradar i denigrar l’altre. Per crear més tensió i enfrontament. En aquest context, el llenguatge es buida de continguts intel·lectuals i s’omple de continguts emocionals. és perillós, molt perillós. És una manipulació en tota regla. Pura perversió lingüística, i ètica.
“Pero si el pensamiento corrompe el lenguaje, el lenguaje también puede corromper el pensamiento.”
George Orwell
Iolanda Pàmies Rimbau
Periodista i escriptora
@iolandapamies