Ningú nega que per molts el futbol és el panem et circenses actual. Des de fa dies els informatius ens han estat caldejant i finalment avui és dia de Champions. I les tardes de Champions a Barcelona tenen un aire especial, els metros en direcció al camp van més plens, pels carrers es veu gent disfressada amb les samarretes dels equips, pareix que tothom tingui més pressa per arribar a casa, els problemes del dia a dia sembla que quedin per unes hores arraconats.
Però per sort la ciutat no es paralitza del tot, segueix bategant. I un d’aquets batecs ha estat un senzill acte, on hem trobat a faltar algunes cares, organitzat pel Centre Euro Àfrica: la presentació del curt “Subastados” de Rui Lopes.
Subastados, ens mostra des de l’òptica de persones vingudes de l’Àfrica subsahariana i d’una família mixta la crua realitat en que es troben multitud de migrants a l’hora de travessar Líbia amb la intenció d’arribar a la reverenciada Europa. Gent atrapada, violada, espoliada o venuda. Persones desposseïdes gairebé de totes les seves pertinences, fins i tot , i tornem al futbol, de les samarretes dels seus equips de la Champions favorits. Realitats colpidores que des de la comoditat de la vella Europa, tot i que ho veiem sovint als mitjans de comunicació, ens costa d’entendre o que actuem com si no passés res.
Subastados és necessari, dins la seva brevetat no et deixa indiferent. Podria ser més escabrós, però no cal. Deixa anar algunes frases que no t’abandonen, que marquen. Frases que per si mateixes ja mereixen una reflexió, una consideració. “la suerte es trabajo duro”, “no son considerados seres humanos, “también es mi problema, todos somos culpables”… frases que obren un debat amb el públic.
La funció de Subastados segons el seu director Rui Lopes és donar veu als problemes que tenen les persones migrants. Vèncer la vergonya d’uns i la hipocresia d’altres, recordar que tots som responsables i reivindicar que les solucions han de venir de tots. S’obre un debat on hi participa activament Assed Balde d’ascendència africana amb moltes ganes de fer coses i, sobretot, de fer obrir ells ulls, el respecte, la tolerància, la humanitat entre nosaltres.
El col·loqui breu però intens en surten algunes idees força. La gent fuig del seus país d’origen per viure millor,- guerres, corrupcions, pobresa-. Però per altra banda la “despoblació” comporta deixar Àfrica erma. Molta gent preparada deixa el seu país i no torna. Culpar al governs no soluciona mai els problemes, cal treballar in situ per millor les condicions de vida. Europa no ha, ni pot, mirar a l’altra banda, no ha de fer el joc a dictadors i cacics, es vergonyós la “tolerància” europea amb la situació d’esclavatge del migrants a Líbia.
Al metro tornat cap a casa, mentre els més endarrerits amb bufandes blaugranes van animats cap al Nou Camp, rumio la meva conclusió del debat: el problema no és un tema del color de la pell, ni identitari o de religions. El problema és, malgrat que alguns ho vulguin emmascarar, el de sempre: la lluita de classes. La dominació del ric sobre el pobre, la perpetuació de les diferencies socials…
Quan siguem conscients d’aquesta realitat i en fem front el món, amb Champions o sense, serà molt millor.
Enric Llorens
@enricllorens