Demà, 24 de març, un bon grapat d’edificis emblemàtics apagaran les seves llums per intentar sensibilitzar a la societat sobre la precarietat de la vida del Planeta. Una horeta per sumar-se a l’Hora del Planeta, iniciativa que va començar fa 11 anys a Sidney de la mà de WWF – World Wildlife Fund (Fons Mundial per la Natura), per recordar que la terra s’apropa a la Unitat de Cures Intensives.
És la sostenibilitat, dirien algunes veus. Paraula que es pot estirar quasi fins a l’infinit i adaptar-se a qualsevol àmbit. Les ciutats, la seva habitabilitat, són més que susceptibles de formar part d’aquest debat sobre la sostenibilitat.
Responen les ciutats a les necessitats de totes les persones que les habiten? La resposta és evident: No. Per què, doncs, el debat sobre el model de ciutat no és un dels eixos vertebradors de la política? Parlar sobre ciutat, confrontar models de ciutat, és parlar de les persones, de les seves necessitats –sovint canviants-; és pensar en la ciutadania; és parlar de polítiques públiques i entendre que el nostre entorn ens està demanant a crits que l’escoltem i fem cas.
Mercè Beltran Periodista