Dia que passa més experts ens avisen, ens confirmen, que el canvi climàtic ja és un a realitat. Les dades, els estudis que apareixen dia sí dia també ho ratifiquen. Cada cop menys polítics gosen a negar l’evidència i els que ho fan més que aportar dades fidedignes demostrant el contrari. El que argumenten els negacionistes és que tot és fa per la necessitat de progrés i benestar de la seva “societat”. Pa per avui gana per demà.
I a totes aquestes alertes, només faltaven els darrers pronòstics d’en Stephen Hawking que afirmen que la Terra ‘morirà’ d’aquí 200 anys per acabar-nos de posar en estat d’alarma. Si per un moment tanquem els ulls i ens intenten imaginar una futur no gaire llunyà basant-nos en el que ens pronostiquen els científics, se’ns posaran els pèls de punta i estarem una bona estona angoixats del panorama que deixem als nostres descendents. La humanitat no pot perdre més temps, cal una actuació eficaç de totes administracions. Una eficàcia que passa per un seguit d’acords, de renúncies, cara a capgirar la tendència generada per l’actuació humana. Les solucions només seran possibles si es cedeix i comparteix sobirania per impulsar estructures globals, federals que enfrontin el problema d’una manera coherent i efectiva. Mai l’aïllament i les mesures preses des dels estat-nació serà el remei, com a màxim serà un pegat.
Però a petit nivell, a l’escala individual, els inconformistes que no volem donar la batalla contra el canvi climàtic per perduda, hem de fer sentir la nostra veu. Hem de denunciar amb els nostres actes i amb els nostres comportaments la ingent quantitat de “bestieses” que la societat moderna es duu a cometre.
Reflexionem quina és la nostra actitud, per exemple, davant de bosses de plàstic no degradables, tovalloletes higièniques humides, càpsules de cafè, gots de plàstic, ampolles, vehicles contaminants, consum exagerat de carn, malbaratament d’aliments, estalvi energètic… Pensem si som coherents en el que diem i en el que fem. De ben segur no fem tot el que hauríem de fer des dels nostres principis. Probablement ja ho sabem, som conscients que estem plens de contradiccions. Les contradiccions no deixen de ser inherents de la condició humana, sense elles deixaríem de ser persones, seríem màquines. Però hem d’intentar que entre contradiccions i coherència l’agulla de la balança senyali a la coherència.
Enric Llorens @enricllorens