Quan les coses guarden un silenci tranquil,
espurneja
la més primera de totes les paraules.
Poema de Pilar Solé
Visitar un cementiri és un moment de record o de dolor. D’això va el llibre Bestioles i Àngels, que la Pilar Solé i la Marie-Pierre Teuler han fet a mitges.
Les autores ens parlen d’un llibre compartit on la Marie- Pierre volia treure un llibre de fotografies sobre els cementiris de Barcelona – d’aquí l’assistència a la presentació de del gerent dels cementiris municipals, Jordi Balmanyà- i coneixedora de l’obra poètica de la Pilar Solé es van posar en contacte, van posar-se d’acord i el resultat és aquest llibre. “La idea va ser de la Marie Pierre, va fer els fotos del cementiri amb els gats i va descobrir la vida que hi ha”, ens diu la Pilar. “Quan m’ho va proposar jo vaig veure que la idea de la vida al cementiri tenia un punt metafísic molt interessant i vaig acceptar. Àngels: el simbolisme de l’angel com a mediador, fet en pedra, també es un contrast interessant”.
La Pilar explicava a l’acte de presentació que no es podia negar a la proposta, en gran part “pels noms de les dues autores, doncs, , tant Pilar com Marie-Pierre són noms lapidaris”, que venen de la pedra.
Va ser també la Marie Pierre qui va escolir els poemes de la Pilar Solé i va proposar traduirlos al castellà, francès i anglès. “Per mi va ser una oportunitat de donar a coneixer els meus poemes en altres idiomes”, explica.
Per fer les fotografies van visitar quatre cementiris de Barcelona: el de Montjuïc, el de les Corts, el del Poblenou i el de Sant Andreu, a diferents hores del dia per captar la incidència de la llum a la fotografia. El resultat és un llibre carregat d’una vida que s’entossudeix a aparèixer als llocs més insospitats, com poden ser el cementiris, on sorgeix envoltada de pau i de tranquil·litat.
Entre mig de aquesta quietud es poden trobar papallones de diversos colors, ocells que descansen a dalt de una escala de ferro, preparats per emprendre un altre cop el vol. Els gats son els reis ja que mandregen, sobre de una lapida vigilats per un àngel o bé entremig de les buguenvíl·lies, cactus o la flora de colors diversos. Els àngels, també representats, també apareixen com una manifestació simbòlica del més enllà
El projecte del llibre es va iniciar el 2014 i és fruit de centenar d’hores visitant els cementiris i milers de fotografies preses. També d’una acurada selecció de poemes, triats entre les dues mitjançant el que van qualificar com “automatisme meravellós”, de fet confessen que només van tenir diferències a l’hora de triar un d’ells.
Pep Torres Alcántara