Josep Maria Busquets Font és un metge especialista en medicina preventiva i salut pública, membre del Comitè de Bioètica de Catalunya, que ha accedit a anar a les Cases d’en Puig del Prat de Llobregat per parlar sobre la maternitat de lloguer en un acte organitzat pel club de lectura Lletra Violeta. La seva intervenció comença de forma contundent: “quan una dona accedeix a gestar el fill d’una altra persona el que es plateja en veritat és una renúncia a la seva llibertat, perquè pel mig gairebé sempre hi ha un contracte que, a més de la cessió del nadó, també li fa perdre capacitat de decidir sobre el seu propi cos”.
Qualsevol cosa que faci una dona que ha llogat el seu ventre durant l’embaràs està sotmès al parer dels futurs pares, i tota l’atenció mèdica que rebi durant la gestació serà per garantir la salut del nadó. Això suposa proves de diagnòstic prenatal i, que el contracte prevegi possible desacords entre els pares. I aquí el fet important és que, al contrari del que diu la Llei de salut sexual i reproductiva, l’embarassada haurà de demanar permís si, per qualsevol raó vol avortar.
La maternitat subrogada posa a la societat en la contradicció que suposa reivindicar el dret al propi cos, per una banda, mentre que per l’altre de demana que altres hi renunciïn. Una tibantor que es manté fins i tot si ens referim als casos d’una gestació altruista, doncs immediatament sorgeixen dubtes sobre si aquest acord no s’ha obtingut sota alguna mena de coacció. Al cap i a la fi, quan hi ha dues persones, sempre hi ha una que està per sota de l’altre, algú que no actua mogut per allò que és el seu desig, sinó per allò que algú espera d’ella.
D’altra banda, caldria qüestionar que el consentiment hagi de ser l’únic requeriment per tal que una persona pugui fer amb el seu cos allò que vulgui, doncs en acceptar-ho també perdem tota autoritat per abolir, per exemple, l’ablació de clítoris, que algunes dones, equivocadament o no, coaccionades o no, també consenten.
Una altra volta sobre el consentiment: tots els consentiments es poden revoca, algú que es sotmet i ha autoritzat una intervenció quirúrgica es pot fer enrere fins al darrer moment. En el cas que tractem això no passa, doncs hi ha un contracte que vincula i impedeix canviar d’opinió sense penalitzacions, pel que podríem parlar d’un consentiment legalment nul.
Ens trobem davant un dret a protegir per part de la nostra societat. A tota Europa hi ha una convenció que prohibeix comerciar amb el cos o amb el sexe. Als països de la Unió Europea que han legislat la gestació subrogada, com ara Portugal o Grècia, i també al Regne Unit aquesta possibilita es preveu com un recurs excepcional, quan existeix una prescripció mèdica, i sempre preservant el caràcter altruista. Aquí a Espanya, el grup d’Ètica i Bona Pràctica Política de la Societat Espanyola de la Fertilitat, sembla anar en la mateixa línia.
El problema rau en la possibilitat d’obrir una porta del darrera. De que passi allò que en bioètica es denomina una pendent relliscosa, donant peu a que hi hagi una aixeta que permeti que es produeixin situacions espúries sense tenir cap forma de controlar-les. I això és important, perquè en el debat ètic, sempre és més important el que s fa que no pas el que es diu. Es pot obrir la possibilitat de comerciar amb el cos, cosa que contravé l’article 21 dels drets humans i la biomedicina que diu que el cos humà i les seves parts, com a tals, no han de ser objecte de comerç.
Però les dones que ofereixen el seu ventre no són les úniques afectades. També hi ha els fills. No hi ha gaires estudis que ens expliqui que sent un adolescent quan descobreix que és fruit d’una transacció mercantil, però sembla probable que en algun moment de la seva vida, com passa amb les persones adoptades, es pugui convertir en un neguit que acabi sent un malestar psicològic transcendent, que també s’hauria de computar en el cantó dels danys. Això pot fer que el noi no sàpiga a qui vincular-se i que no se senti lliure de acostar-se a la mare que l’ha gestat o la mare que l’ha comprat.
One thought on “Una mirada ètica sobre la maternitat de lloguer”