Emma Riverola comença la seva intervenció en el sopar del Club Còrtum celebrat el 23 de febrer gairebé excusant-se “jo no sóc sociòloga ni filòsofa, ni tan sols periodista, i si ara em dedico a escriure columnes ho faig com a escriptora”. Per això enlloc d’una exposició sobre un tema el que li fem són preguntes diverses que acaben girant sobre dos grans temes: el feminisme i el procés independentista.
I comença pel feminisme, explicant que és difícil que els homes tinguin una mirada feminista del món, però que hi ha camins per anar-se apropant, un és l’educació, però l’altre deixar que els homes s’enfrontin a la paternitat en solitari, que hagin de passar un mesos sols amb els seus fills per conèixer de primera mà aquestes coses que ara només saben les dones, però també, i això és el més important, per a que els nens sàpiguen que sàpiguen que poden recórrer tant a la seva mare com al seu pare quan tenen una necessitat. Seria una bona forma de canviar les coses des del principi, doncs és aquí on comença la discriminació.
Les preguntes la porten a parlar sobre la maternitat subrogada, un tema sobre el que diu no tenir una opinió clara, tot i que a priori està en contra, “perquè em sembla que és vendre el cos d’una dona”. Recorda que “hi ha qui s’oposa per creure que es perdre l’única cosa en exclusiva que tenim les dones, però de la mateixa manera que penso que els homes ha de perdre alguns dels seus privilegis, doncs tampoc cal contemplar la maternitat de forma exclusiva”.Però el que veritablement l’amoïna és la venda d’un cos, li costa de creure que algú, al menys que sigui un familiar molt proper, estigui disposat a passar una gestació, amb tot el que comporta, de franc i es pregunta si un persona que ven el seu cos ho fa lliurement, o millor dir, si algú que es presta a la maternitat subrogada per pobresa, veritablement ho fa lliurement. “En tot cas, es pot incloure dins la concepció de la dona com un objecte per part del patriarcat”.
Respecte al feminisme no s’està de dir que li agrada que l’alcaldessa Ada Colau declarés fa uns mesos Barcelona com a ciutat feminista, “una cosa que es pot quedar en una simple frase o que pot marcar un camí d’igualtat”. Treballar el model Barcelona des d’aquesta perspectiva de respecte cap a l’altre permet humanitzar la societat i afrontar de manera diferent qüestions com la conciliació familiar o les ajudes a les famílies monoparentals, però també repensar moltes coses, des de l’espai públic a les formes de conviure.
El respecte és un dels elements que van lligant les diferents respostes que va donant. Reconeix que ha rebut comentaris antipàtics després d’haver escrit alguna vegada sobre el procés. “Hi ha com una sensació de tots contra qui opina el contrari, i en moments puntals això et pot intimidar. Aquesta reacció adversa envers qui pensa diferent la vàrem veure amb el Pérez Andújar, i més recentment l’exposició del Born. De tota manera, la darrera vegada, a propòsit de l’exposició al Fossar de les Moreres, els comentaris agressius s’han rebaixat, sigui per que hi ha un canvi, o perquè hi ha una consigna.
De tota manera, sempre que es toca un tema emocional hi ha gent que se sent molt ofesa , això ha passat amb el procés i alguna vegada amb l’església, Però cal desdramatitzar una mica.
És evident que hi ha una operació de distracció i que algun dia el procés s’estudiarà com una gran escenificació de la política. I això no vol dir que sigui fals.” Hi ha un seguit de partits, el PP i Convergència especialment, que per tapar la corrupció, per tapar les retallades, per tapar la incompetència i la impotència han recorregut a les banderes. I els mitjans de comunicació d’alguna manera col·laboren, en bona part perquè van a remolc i no marquen l’agenda informativa”.
I també hi ha una responsabilitat dels ciutadans que tenen la tendència de treure-se-la del damunt de creure que les coses son sempre culpa de l’altre quan podríem fer més per fer sentir els altres temes que veritablement ens importen. És la ignorància voluntària. A la Edat Mitjana la lectura era cosa de quatre privilegiats, i la gent sabia que allò ne els hi tocava i volien accedir a allò. Ara ho tenim tot i voluntàriament estem renunciant a llegir, estem renunciant a pensar. I això ens porta al que ens està passant, que creixen els feixisme.
Busquem culpes i les trobem sempre en els altres I no tota la culpa és dels governs i dels polítics, al cap i a la fi els polítics som nosaltres. No es crien en granges allunyades de la gent. I som nosaltres el qui els donem el nostre vot.
I torna de nou al procés atenent a la preguntat de si no és en veritat una gran negoci per assegurar que “hi ha negoci en tot”. Si no hi hagués hagut un problema de corrupció, molt probablement el procés no hauria tirat per on ha tirat. Si molta gent no hagués vist que la seva carrera política o els seus negocis no es podien beneficiar això no tiraria endavant. De la mateixa manera que hi ha mota gent que està en contra del procés perquè els seus beneficis hi són allà. “El preocupant és el menyspreu cap a l’altre, perquè és el començament de moltes coses, però en cap cas de l’entesa”.
Riverola acaba manifestat el seu pessimisme davant el panorama general:” No sóc optimista, hi ha hagut una gran crisi econòmica i una gran crisis social. A mi em preocupa la situació política, doncs veiem com creix el feixisme, com creix l’odi a l’altre, com creixen les desigualtats. Això en un planeta en plena crisi demogràfica i energètica, on una part de la seva població no suporta més la situació. Tot plegat dibuixa un escenari preocupant”.