La Natza Farré ve de presentar el seu llibre Curs de feminisme per microones en un acte organitzat pels amics de Lletra Violeta al Cèntric del Prat. Ha compartit tertúlia amb Gemma Lienas
i entre les dues han parlat gairebé de tot.
La Gemma de fet ens arriba a confessar que es va fer feminista als tres anys, sense saber-ho, com a reacció a l’actitud patriarcal del seu pare, que no feia res més que seguir allò que s’esperava d’ell a la societat patriarcal dels anys 50, i com a tal intentava posar una disciplina de paterfamilias i que no veia en les filles altre destí que casar-s’hi i tenir molt en compte que qui mana a casa és el marit.
La Natza ens parla de cultura i recorda un estudi on es diu que fan a les pel·lícules les dones i els homes. Les primeres dediquen un 70% del seu treball a mostrar el cos i un 30% al diàleg, mentre que ens els homes hi ha un 95% de diàleg i un 5% d’ensenyament del cos, per no dir que les dones a partir dels 40 anys estan desaparegudes de les pantalles, de fet gairebé als 30.
Arriben a conclusions interessants, com que el feminisme és revolucionari perquè trenca el sistema, atès que si les dones ocupen el lloc que les correspon al món el sistema que hem conegut fins ara entra en fallida i s’acaba creant un sistema millor per viure.
Proposen un permís de paternitat obligatori i de la mateixa durada que el de la dona com un mecanisme per eliminar barreres d’accés de les dones al mercat laboral. I reclamen també llistes paritàries “i no ens val l’argument que així entraran moltes dones poc preparades, també tenim molts polítics inútils, arribem primer a la paritat i desprès ja farem fora a tots els inútils”, assegura la Natza.
La gent de Còrtum havíem vingut a fer-li una entrevista a la Natza, però ella i la Gemma han parlat i han dit tantes coses que al final el que li proposem és un joc. I aprofitant que el diàleg amb la Gemma Lienas ha deixat ben planxats als masclistes i en el seu llibre parla de microones, li demanem que ens relacioni diversos conceptes feministes amb un seguit d’electrodomèstics.
Ens diu que posaria el masclisme a la televisió, de la que diu que és una font de coses molt bones i d’altres molt perverses, entre elles el masclisme que va lliurant en dosis constants, des de primera hora del matí fins a l’última de la nit.
De la paritat ens diu que l’associaria amb l’aspirador. La veig com una manera de xuclar la idea que hi ha de que les dones no hi som perquè no volem, quan en veritat si no hi som és perquè no podem ser, aleshores, l’efecte aquest de anar xuclant aquesta idea, el que dèiem abans de que les dones inútils tenen el mateix dret d’ocupar llocs destacats i visibles, de la mateixa manera que avui també els estan ocupant homes inútils.
La violència de gènere la relaciona amb l’espremedora. “A banda del que comporta la violència en si mateixa, és un desgast brutal de la societat. Si t’hi imagines la societat com una taronja i la poses a l’espremedora, et surt la violència, et cau la violència de gènere, et va caient. És una forma de terrorisme que no està contemplat com a tal.”
Li diem que potser el que s’entén com a violència de gènere és només l’extrem límit, quan un home agredeix la dona, però que és molt més que això. Hi està d’acord. Ens recorda tot allò que són els micromasclismes, que són aquelles petites coses de la vida quotidiana, que són el germen de la violència de gènere. La violència es produeix quan deixes de respectar l’altre i això passa quan l’has pogut menysprear en petites coses. I per tant arriba el moment en que la seva vida ja no val res.
La prostitució, sense arribar a associar-la, la posaria al congelador. Defineix la prostitució com una forma de violència de gènere . Són molt poques les dones en tot el món que exerceixen la prostitució per voluntat pròpia. Les dades ens diuen que la majoria de dones que exerceixen les prostitució és per tràfic de persones. Recorda que en el seu llibre explica que no tot té un preu, i no només en el sexe, sinó en altres moltes coses. “A mi no m’agrada aquesta societat on tot es pot comprar i on tot es pot pagar. Per a mi el sexe és una altra cosa, sense entrar en mandangues de qui pot i no pot, jo tampoc puc fer moltes coses i m’aguanto”. Que la majoria de les dones no exerceixin voluntàriament la prostitució les converteix en esclaves. Dones, però també molts nens i nenes que l’exerceixen a molts països. A més, és una cosa que fomenta les màfies i un seguit de valors nefastos.
Hi ha una altra cosa sobre aquest tema que li crida l’atenció i és saber perquè quan es parla sobre aquest tema es parla amb les prostitutes i no amb els clients. Voldria saber per què els homes tenen necessitat de pagar per a que una dona els hi faci alguna cosa. “No és difícil saber perquè les prostitutes venen el seu cos”, ens diu, “pel que jo realment tinc interès és saber perquè tants homes estan disposats a pagar per a que una dona que no és la seva li faci coses”, Així que demana que es posi la prostitució al congelador i, mentrestant, que les dones que l’exerceixen estiguin tan protegides com puguin.
La religió li desperta el seu costat salvatge i la posaria a la batedora. Bel·ligerant amb la religió, a la que considera culpable de la majoria dels mals del món, la considera nociva i que hauria de ser una cosa molt íntima. Trauria les esglésies i les mesquites, doncs si es suposa que Déu és a tot arreu, doncs també es pot parlar amb ell des de casa sense que et calgui un gurú que t’indiqui res. La religió és el que ha transmès molts dels valors nefastos amb els que avui vivim. “Referent al món de les dones, la nostra religió catòlica i apostòlica ens ha fet o putes o verges, i com que no hi ha un terme mig no la compro, ni tampoc cal d’altra”, assegura.
La bretxa salarial la relaciona, desprès de pensar-ho una mica amb l’eixugadora, doncs és el que fa que moltes dones es quedin pel camí o per tant que la terra i tot plegat sigui molt més erm. I recorda que la bretxa salarial és un fet que encara hi ha qui el nega quan és un problema mundial. Posa com exemple Alemanya, on fa poc, per llei, s’ha decidit que els sous siguin iguals i es mirarà quins són els dels uns i els dels altres. “El greu és que l’única explicació que se’ns dona per aquest fet és que cobrem menys perquè som dones”, ens diu. Un argument de molt poc pes. La bretxa no és només una injustícia, és també una cosa que ens està empobrint a tots els nivells, a les dones més, però també al conjunt de la societat.
Per acabar no ens podem estar de preguntar-li que pensa dels ventres de lloguer. “Jo no hi estic d’acord”, diu “potser és un tema molt personal meu, doncs aquí entra la llibertat individual de cada persona, però em sembla demencial no acceptar les coses. Si tu no pots tenir fills, doncs primer, hi ha moltíssims nens sols al món, que està ple d’orfenats”. Aquesta és la possibilitat que primer se li passaria pel cap si volgués tenir un fill i no pogués.
Ho veu com una perversió lligada al fet de pagar per tot. La pobresa ens acaba convertint en objectes i ens aprofitem de la misèria. La Natza creu que tenim un problema com a primer món que és el de no acceptar les nostres limitacions i el fet que tenim més diners que els altres. Ens creiem que hi ha molta gent per sota nostre i ens pensem que podem fer allò que ens doni la gana amb ells. Insisteix en que no pensem en els nens que ja han nascut i que estan sols, però als que no es recorre perquè el que volem és una figura de cera que s’assembli a nosaltres. I conclou que “hi ha alternatives molt més solidàries que aquest abús de poder que representen els ventres de lloguer, que ara sembla que es volen legislar aquí”.
Club Còrtum
@cortum_club