Barcelona i Berlín van competir pels Jocs Olímpics de 1936. Barcelona n’era favorita, però dies abans de la reunió del Comitè Olímpic Internacional (COI), composat bàsicament per aristòcrates, es va proclamar la II República. A la votació Berlín va guanyar a la republicana i progressista Barcelona. Raons polítiques, però, van tornar a marcar els Jocs. El partit nazi va arribar el poder l’any 1933 i Hitler va veure en els Jocs Olímpics de Berlín una gran oportunitat propagandística pel règim nazi.
La idea dels Jocs Populars i Antifeixistes
Al març del 1936 va néixer el Comitè Català Pro Esport Popular (CCEP), amb l’objectiu fer-lo assequible a tothom. L’abril del 1936 el CCEP va proposar organitzar uns jocs populars, de caire internacional, com a alternativa a la propaganda feixista dels Jocs de Berlín.
Al maig del 1936, es va constituir el Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular (COOP). En tres mesos es van crear tota mena de comissions, comitès a diverses ciutats espanyoles, es va fer el programa esportiu i s’organitzà totes les infraestructures. Ho va fer possible la feina d’entitats socials i esportives populars de Catalunya i de milers de voluntaris. Les despeses van córrer per compte dels govern francès, el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Més de 6.000 atletes
En un temps rècord es van inscriure més de 6.000 atletes de 23 països. Tot un èxit: als Jocs de Berlín foren 4.106 esportistes de 49 països.
El tarannà progressista dels organitzadors va facilitar que hi haguessin equips de nacions sense estat, com Catalunya, Galícia, Euskadi, Alsàcia, Lorena o el Marroc, aleshores colònia francesa. A més, d’un equip representant dels “Jueus emigrats”, que subratllava el caràcter antifeixista de l’Olimpíada Popular. La delegació internacional més nombrosa va ser la francesa amb 1.500 atletes.
Es van programar competicions en 19 modalitats esportives: atletisme, futbol, rugbi, tennis, bàsquet, natació, handbol, ciclisme, ping-pong, boxa, lluita lliure, pilota basca, tir, rem, bitlles, beisbol, escacs, gimnàstica, etc. Als Jocs Olímpics de Berlín en va haver 22.
L’Olimpíada Popular s’havia de celebrar durant la setmana del 19 al 26 de juliol. L’escenari principal de l’Olimpíada era l’Estadi de Montjuïc, que, per fi, acolliria un gran esdeveniment esportiu. A més, els Jocs es desenvoluparien en altres instal·lacions: la pista de Maricel Park, Piscines i Esports, l’estadi de Les Corts del FC Barcelona i els camps de futbol del Júpiter i del Martinenc.
Un dels fets destacables era l’alta presència de dones esportistes, molt superior a la de Berlín. Un altre dels trets era que barrejava la participació d’esportistes d’elit amb esportistes sense experiència en l’alta competició, pels organitzadors responia a l’ideal de l’esport per a tothom. Paral·lelament l’Olimpíada Popular va programar una setmana cultural per vincular esport i cultura a teatres, casals i ateneus.
Un somni trencat
L’acte d’inauguració estava previst de fer-lo el 19 de juliol a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, amb la desfilada de més de 5.000 esportistes i 3.000 folkloristes (colles de cultura popular, castellers..) i un parlament del President de la Generalitat, Lluís Companys. L’himne oficial de la Olimpíada Popular fou composat per Josep Maria de Sagarra, i el concert inaugural anava a càrrec de Pau Casals.
El 19 de juliol, Barcelona es despertada amb soroll de trets i una vaga general. S’havia acabat l’Olimpíada Popular: començava la Guerra Civil. Els esportistes van ser acomiadats, dies més tard, amb una desfilada per les Rambles de Barcelona, molts es van allistar a les Milícies Antifeixistes, foren l’embrió de les Brigades Internacionals.
Comissió 80 aniversari Olimpíada Popular de Barcelona