CONQUESTES SINDICALS I DRETS LGTBI

Matthew Warchus, Dave Lewis i en Brett Haran, han estat a Barcelona. Són els fundadors “Lesbian and Gays Supports the Miners”. La seva història i la del moviment que van encapçalar a favor dels  drets dels miners durant l’era Thatcher, es va portar al cinema amb PRIDE , una pel.licula que ens explica La història dramàtica  de la lluita per uns ideals  i drets, des del respecte mutu entre ambdós col.lectius – miners i activistas LGTBI–  .

Després de veure  PRIDE a  l’Institut Francès de Barcelona,  durant el col.loqui posterior amb Matthew, Dave i Brett, es va iniciar un debat sobre les diferències entre la societat dels anys 80 i l’actua, en relació als drets assolits pel moviment  LGTBI.  Segons va comentar Dave:

Obviament , s’han guanyat molts drets, però encara hem de lluitar moltes batalles i no ens hem de conformar amb el que tenim, perquè, fins i tot, el que s’ha guanyat es pot perdre si no estem  atents.

Una qüestió que també va interessar als assistents  va ser si  d’aquella experiència s’havia après alguna lliçó.  Segons deia en  Matthew:

Érem  molt joves i estavem acostumats a actituds xenòfoves, però no teniem cap por al que ens poguéssim trobar, però la ignorància i el deconeixement  és el  que genera  més intolerància i, de fet , quan ens van començar a tractar i  van trobar que teníem objectius comuns pels què lluitar, es  va despertar un sentit de solidaritat i es va demostrar que quan trobem causes justes per defensar, som capaços d’unir-nos. Tot i , aparentment, ser dos col.lectius diferents, som molt semblants  i, per això era necessari  coneixer-nos i donar-nos suport. Quan vam anar a Gal.les , alguns de nosaltres no teníem una posició política molt determinada i allò ens va permetre profunditzar en el conflicte polític i social dels miners i dels homosexuals a Anglaterra. Es van despertar consciències i valors.

29720_pride-pelicula-portadaHa estat un “orgull” poder  transmetre el que va significar aquesta lluita, centrada en la idea de què la unió fa la força i la solidaritat per una lluita comuna: la del dret a què tothom pugui viure amb diginitat.

Encara em  trobo  impressionada  per la màgia d’aquest  fascinant  tractament  d’uns fets ,  impregnats de drama i  conscienciació social, però narrats amb clau d’un enginyós humor britànic.

 

Isabel Vallejo Calderón

Jurista i sindicalista

Deixa un comentari