Grises Amaneceres és una novel·la basada en la història real del Josep Tarré, l’avi de l’Àngels Berengueres, qui a través de la seva pàgina web enrecuerdode.com fa un important treball per recollir tots els noms de totes les persones que van ser víctimes de la bogeria que va representar la Guerra Civil Espanyola. L’Àngels va explicar aquesta història a l’Imanol Etchepare, i el resultat va ser aquest llibre, un més sobre la barbàrie que va assolar Espanya entre el 1936 i el 1939, però que ens recorda que 80 anys desprès i malgrat tot el que s’ha escrit encara queden moltes coses a estudiar.
Com per exemple les morts causades per la munició i les bombes abandonades als camps de batalla, com la granada que li va costar un braç i un ull al protagonista d’aquesta història. De fet, l’historiador Josep Calvet assegura que la major part dels atestats dels jutjats de Balaguer, Tremp i altres ciutats de la comarca en els anys posteriors a la guerra tenen a veure amb accidents ocasionats per l’esclat d’obusos i bombes abandonades durant els combats.
“Que ningú oblidi el patiment que “l’ardor guerrero” i les ambicions personals dels poderosos infligeixen a les persones senzilles”, un patiment que Imanol Etchepare anava sentint a mida que escrivia el llibre.
Etchepare ens parla de l’incomprensible orgull de militars amb els pits carregats de medalles guanyades per haver matat als seus compatriotes,de l’ambició desmesurada que porta als homes a convertir-se en simples depredadors.
Josep Calvet recorda que la guerra encara està present als nostres carrers, on encara hi ha monuments franquistes. “Encara hi ha coses per fer des del punt de vista de la micro-història”, diu Calvet, que considera interessant que les segones i les terceres generacions els que es preocupen sobre aquest tema.
La història del Josep Tarré passa a Anya, a la Noguera, un lloc on la guerra va trigar en arribar, no ho va fer fins el 1938, però va fer-ho per quedar-se, doncs allà es va quedar estancat el front. I això vol dir combats durs i cruents durant més de vuit mesos protagonitzats en molts casos per la Lleva del Biberó.
El relat té el valor per explicar com era la guerra a la reraguarda, on les enveges personals tenien més pes que les ideologies, com va ser l’exili a un lloc proper a Andorra, però també l’exili interior cap a les gran ciutats de les persones que ho van perdre tot, la repressió….
Una història més que val la penar llegir quan aviat es complirà un nou aniversari del cop d’estat del general Franco. Serà, ja ho hem dit el vuitantè. I encara apareixen a les cunetes de les nostres carreteres fosses comunes plenes de cossos que un dia van tenir nom.